Que celebrem no significa que no sapiguem a la selva a la que hem entrat, ja que el que celebravem (i et convidavem a comentar) és la qualitat de les peces.

Que després el mundillo publicitari festivalero sigui una farándula, s’hi facin negocis i bla bla, és una altra cosa. Veig que la teva crítica va més dirigida a l’actualitat del sector que no pas a la qualitat de les peces, que és innegable.

No estic al jardí de l’eden. Ho estaria si el que valorés fos el volum de premis, però el que realment m’interessa és la posibilitat de participar en projectes que es basin en el respecte al públic (que en si mateixos ja siguin prou interessants que no necessitin cridarlos ni vendrelsi cap moto) i que tinguin un plus tan en creativitat com en innovació.

Això es innegable a les peces comentades. I és això el que es celebra. Lo bo d’aquesta professió es que, a nivell personal, existeix l’opció de pujar-se o no al tren de la faràndula.

Jo crec que agafaré el bus.

El no estar d’acord no significa que es sigui negatiu o destructiu. És obrir una porta a la veritat. Ara, si es vol viure amb els ulls envenats, és un’altre cosa.

Res, que tens tota la raó i que em sembla molt bé. Cadascú viu com vol. Però sempre hi ha un rerafons als negocis on pasen aquestes coses. No existeix la pulcritut empresarial, sempre hi han recomenacions i recomenats… o sigui tràfic d’influències per aconseguir els objectius. En la guerra i els negocis tot si val.

Bona sort al “Jardí de l’Eden”

Clichéeeeeeeeeee

Desde el nostre punt de vista es totalment meritori i com a prova estan les peces, que per elles mateixes parlen, es defensen i representen.

Nosaltres, des de Adartcat no fem res més que celebrar-ho i compartir-ho

I ara es moment de seguir currant, perque una flor (o un ramo de flores) no hace primavera.

Anem a veure i sense que us preneu malament: DoubleYou està intentant rellançar la seva oficina de Madrid, oi?… doncs res més a dir.

Quina millor campanya que està al festival i guaanyar premis… i quina coincidència amb el rellançament de DY madrid… i quina casualitat que feia un o 2 anys que no hi anaveu a festivals, doncs anteriorment… s’havien guanyat pocs premis…

psst… el ratolinet pérez, no existeix.

Tot i que no els comparteixo t’agraeixo els consells paternofilials. No et sàpiga greu si intento viure en la felicitat una mica més, res personal.

Però saps que és el que sí que no estic a favor? amb la afirmació de que he de deixar de pensar tal com faig per a deixar de … com deies “ser junior o becari”.

Bé, crec que una cosa no te res a veure amb l’altre.

Si en algun moment vols deixar d’emetre la crítica bàsica i respondre al que et deia al anterior comentari, aquí tens el quadrat per a escriure-hi, sinó, hi ha mil temes dels quals també pots seguir opinant lliurement.

Merci per el teu punt de vista, de part de dos idíl·lics somiadors, que tot i ser juniors o becaris, són feliços.

Es nota que porteu poc temps en el sector. Jo estic a Ogilvy. D’aquí un temps us donareu compte que això és un negoci i que un premi és la porta per aconseguir clients. Els premis s’han d’aconseguir sigui com sigui i el sector ja s’ho manega a base de “chanchulleos”. Temps al temps. Està be que tingueu il.lusió, però la realitat és un’altre. Tampoc s’acaba el món.

Obriu els ulls… i deixareu de ser becaris o juniors.

Aquí teniu un making off ben parit.

http://es.youtube.com/watch?v=gsEFXnItjOk

Dit això, tinc un dubte. Fins a on has arribat alhora d’investigar què mereix o no mereix premi? M’agradaria que fessis un cop d’ull a les peces que hi ha vinculades al post, i una a una, anessis observant i entenent-les. Potser ja ho has fet? Només me n’assegurava.

Llavors, m’agradaria saber que en penses d’una forma explicita, més enllà de qui formi part del jurat. No només això, si vols teoritzar sobre el merit, podem mirar els altres participants a la shortlist i comparar la rellevància de cadascuna de les peces.

No et nego que vist des de fora potser tens la percepció de que la nostra opinió està distorsionada per un sentiment personal, però més enllà d’això, crec que tot es basa en una forma d’entendre la publicitat i potser el que passa es que no la compartim.

Campanyes com la de ING o Atrápalo marquen la diferencia i considero que és per això per lo que s’emporten premis. I per molt Reis Mags que hi hagin, te n’has adonat que els dos grans premis s’escapaven de les mans del jurat d’interactiva?

Bueno, politiqueos fora… Et ve de gust opinar de forma explicita? La crítica genèrica que ens fas es la més fàcil, m’agradaria veure quines són les parts negatives per les que creus que tot plegat és injust. Potser ens obres els ulls. Mentre tant, seguirem somiant.

P.D.: Crítica totalment sana