Hola a todos, después de unos días bastante locos por San Sebastián, encuentro un momentito para hacer un poquito de crónica del Festival de El Sol de 2008 (crónica que iré redactando por capsulitas ya que hay mucho y variado de lo que hablar).
Oriol y yo nunca hemos hablado demasiado de nuestro trabajo en DoubleYou ya que nos parece un poco fuera de lugar llenar este espacio, que siempre ha sido bastante neutro, de información que pudiera parecer no objetiva por simpatías personales.
Pero esta vez es imposible no hablar, y es que en esta última edición, la primera agencia interactiva de España ha marcado un antes y un después en el certamen.
DoubleYou se ha marchado de la ciudad vasca con 12 galardones en el bolsillo, de los que debemos destacar el Gran Prix de Medios, para la campaña de ING Direct – Aficionado Profesional y, sobretodo (y ahora os pido que reproduzcáis un redoble de tambores en vuestras cabecitas) el magnífico Sol de Platino que se otorgó a la campaña de Atrápalo – El primer concurso de televisión que no sucede en televisión.
Los OROS, y lo pongo en mayúscula porque después de tales premios podrían quedar en un plano secundario que no merecen, fueron otorgados a esas dos campañas (en las categorías de Medios y Campañas Online, respectivamente), a la acción autopromocional de navidad DoubleYou – Happy 2008 y a la ya reincidente por tercer año consecutivo, Cacique – BlackVille, en la categoría de Websites y Microsites.
El palmarés sigue con 5 estatuillas de Plata, para las campañas de El Reloj (Cacique) en la categoría de Rich media o formatos especiales, 1K=1K (Nike) en Campañas Online, Trapcam (PortAventura) en Websites y Microsites, y dos galardones en MK Directo para las campañas de Atrápalo y ING Direct.
Tampoco le faltó reconocimiento al site de Pau Gasol, que se llevó un Sol de Bronce en la categoría de Sites y Microsites.
Vamos, arrasaron como unos campeones bajo la noche medio lluviosa que seguro que ha quedado marcada en los corazones de más de una agencia convencional.
Y es que se acabó la era de las agencias especializadas en únicos medios, como si aún existiera alguna agencia dedicada única y exclusivamente a la producción de cuñas.
Es la época de las agencias que saben explotar los recursos de todos los medios y los utilizan para hacer, más que publicidad, comunicación.
Felicidades a todos, tanto Uri como yo nos sentimos muy orgullosos de pertenecer a una familia con unas mentes tan brillantes.
P.D: Para no repetir la info que podeís encontrar en miles de portales que han escrito sobre el tema antes que nosotros, aquí os dejo el link a la lista entera de ganadores que publicó Comando Efe.
P.D.2: En los próximos días iré colgando más info sobre las perlas que vi en el festival, como la extraordinaria conferencia de Ezequiel Trivino sobre el futuro del sector, que ofreció su genial punto de vista de una forma tan amena que convirtió el frío cubo de proyecciones en una charla de café; o la selección de lo mejor de la publi que allí ingerimos a cantidades industriales.
June 4th, 2008 at 10:58 pm
Desde aquí tengo que felicitar a todo este maravilloso equipo que forma DoubleYou. Este año se ha trabajado mucho y muy bién. Y los premios no han parado de llegar… OneShows, CDCs, Interactiva, Soles… y ahora ¿Cannes?
Como decía esa canción típica: Ojalà que llueva café
FELICIDADES DOUBLEYOU, WE ARE THE BEST!!!
June 6th, 2008 at 10:11 am
Van Helsing Says:
Home, si miras qui ha estat al jurat que us ha tocat, es clar que us heu endut els premis. “Tot queda a casa, oi?”
Una vegada guanyes un premi en un festival amb ajuda dels amiguets del jurat… la resta, cauen un darrere l’altre.
En termes pugilístics… TONGAZO I DELS GRANS.
June 6th, 2008 at 10:18 am
I tu qui ets, Van Helsing?
Si ets publicitari/a conèixeras el cas històric de DoubleYou. Si vas anar al Festival del Sol, hauríes sentit el silenci a la sala quan li donaven el Sol de Platino (ningú va xiular). I si conèixes una mica el sector, sabràs valorar els OneShows que ens hem endut (aquí tmbé hi ha tongo, oi?)
June 6th, 2008 at 10:38 am
Van Helsing Says:
Es nota que fa poc que treballes en el sector. A TOTS ELS FESTIVALS HI HA TONGO (interessos de multi, interessos d’amistats, de favors, de número de peces presentades… o sigui, de facturació aportada al festival, etc.).
Sembla mentida que encara es cregui en els Reis Mags en akest món de la publi.
Dreaming on (segeueix somiant)
June 6th, 2008 at 10:41 am
Se que hi han favoritismes. L’any passat per exemple només ens vem endur 2 sols i aquest any era evident que en guanyaríem més. Pero que hi hagi gent al jurat d’una agencia no vol dir premis (l’any passat en Daniel Solana era membre del jurat de Cannes i DoubleYou no va guanyar cap premi).
Fa més d’un any que hi treballo, i tu? On estàs?
June 6th, 2008 at 12:35 pm
Hola Hola Hola…
Com anem Van Helsing? Bé, tot bé?
Primer de tot, m’encanten aquests piques. L’Uri i jo portem molt de temps picant al vidre de la pantalla i cridant un ¿hay alguien ahí? i l’únic que tornava era el nostre eco. Així que t’asseguro que tots els comentaris els mantenim d’una forma molt constructiva, siguin del parer que siguin (tot i que nosaltres tampoc ens tallem en donar la nostra opinió, so simple).
Dit això, tinc un dubte. Fins a on has arribat alhora d’investigar què mereix o no mereix premi? M’agradaria que fessis un cop d’ull a les peces que hi ha vinculades al post, i una a una, anessis observant i entenent-les. Potser ja ho has fet? Només me n’assegurava.
Llavors, m’agradaria saber que en penses d’una forma explicita, més enllà de qui formi part del jurat. No només això, si vols teoritzar sobre el merit, podem mirar els altres participants a la shortlist i comparar la rellevància de cadascuna de les peces.
No et nego que vist des de fora potser tens la percepció de que la nostra opinió està distorsionada per un sentiment personal, però més enllà d’això, crec que tot es basa en una forma d’entendre la publicitat i potser el que passa es que no la compartim.
Campanyes com la de ING o Atrápalo marquen la diferencia i considero que és per això per lo que s’emporten premis. I per molt Reis Mags que hi hagin, te n’has adonat que els dos grans premis s’escapaven de les mans del jurat d’interactiva?
Bueno, politiqueos fora… Et ve de gust opinar de forma explicita? La crítica genèrica que ens fas es la més fàcil, m’agradaria veure quines són les parts negatives per les que creus que tot plegat és injust. Potser ens obres els ulls. Mentre tant, seguirem somiant.
P.D.: Crítica totalment sana
June 6th, 2008 at 4:53 pm
Van Helsing says:
Es nota que porteu poc temps en el sector. Jo estic a Ogilvy. D’aquí un temps us donareu compte que això és un negoci i que un premi és la porta per aconseguir clients. Els premis s’han d’aconseguir sigui com sigui i el sector ja s’ho manega a base de “chanchulleos”. Temps al temps. Està be que tingueu il.lusió, però la realitat és un’altre. Tampoc s’acaba el món.
Obriu els ulls… i deixareu de ser becaris o juniors.
Aquí teniu un making off ben parit.
http://es.youtube.com/watch?v=gsEFXnItjOk
June 6th, 2008 at 6:09 pm
Bueeeeno…
Veig que no vols entrar al joc…
No passa res.
Tot i que no els comparteixo t’agraeixo els consells paternofilials. No et sàpiga greu si intento viure en la felicitat una mica més, res personal.
Però saps que és el que sí que no estic a favor? amb la afirmació de que he de deixar de pensar tal com faig per a deixar de … com deies “ser junior o becari”.
Bé, crec que una cosa no te res a veure amb l’altre.
Si en algun moment vols deixar d’emetre la crítica bàsica i respondre al que et deia al anterior comentari, aquí tens el quadrat per a escriure-hi, sinó, hi ha mil temes dels quals també pots seguir opinant lliurement.
Merci per el teu punt de vista, de part de dos idíl·lics somiadors, que tot i ser juniors o becaris, són feliços.
June 7th, 2008 at 3:59 pm
Van Helsing says:
Anem a veure i sense que us preneu malament: DoubleYou està intentant rellançar la seva oficina de Madrid, oi?… doncs res més a dir.
Quina millor campanya que està al festival i guaanyar premis… i quina coincidència amb el rellançament de DY madrid… i quina casualitat que feia un o 2 anys que no hi anaveu a festivals, doncs anteriorment… s’havien guanyat pocs premis…
psst… el ratolinet pérez, no existeix.
June 7th, 2008 at 6:22 pm
Bueno, hi ha moltes formes de veure les coses, i la negativa i destructiva sempre existeix.
Desde el nostre punt de vista es totalment meritori i com a prova estan les peces, que per elles mateixes parlen, es defensen i representen.
Nosaltres, des de Adartcat no fem res més que celebrar-ho i compartir-ho
I ara es moment de seguir currant, perque una flor (o un ramo de flores) no hace primavera.
June 8th, 2008 at 6:35 pm
per mi aixó es com el futbol, pots tenir la bota d’or, el pichichi o el que sigui. I si tots aquests premis et poden ajudar a millorar la fitxa i a accedir a un club millor…però quan estas al camp 1 contra 1 davant el porter…l’únic que val ets tu mateix. Perqué en aquell moment ets igual que qualsevol altre.
June 8th, 2008 at 6:38 pm
Perqué tots els tius que conec acabeu comparant-ho tot amb el futbòl?
Clichéeeeeeeeeee
June 8th, 2008 at 8:13 pm
uii abans he comentat i no ha publicat ?¿?. Més que un clitxe prent-ho com un exemple de serial televisiu de máxima audiéncia, que té com un dels elements per assegurarse tant de públic la capacitat de convertir questions teóriques en exemples que poden semblar banals..
June 13th, 2008 at 3:20 pm
Van Helsing Says:
El no estar d’acord no significa que es sigui negatiu o destructiu. És obrir una porta a la veritat. Ara, si es vol viure amb els ulls envenats, és un’altre cosa.
Res, que tens tota la raó i que em sembla molt bé. Cadascú viu com vol. Però sempre hi ha un rerafons als negocis on pasen aquestes coses. No existeix la pulcritut empresarial, sempre hi han recomenacions i recomenats… o sigui tràfic d’influències per aconseguir els objectius. En la guerra i els negocis tot si val.
Bona sort al “Jardí de l’Eden”
June 13th, 2008 at 6:23 pm
Entre blanc i negre Van Helsing.
Que celebrem no significa que no sapiguem a la selva a la que hem entrat, ja que el que celebravem (i et convidavem a comentar) és la qualitat de les peces.
Que després el mundillo publicitari festivalero sigui una farándula, s’hi facin negocis i bla bla, és una altra cosa. Veig que la teva crítica va més dirigida a l’actualitat del sector que no pas a la qualitat de les peces, que és innegable.
No estic al jardí de l’eden. Ho estaria si el que valorés fos el volum de premis, però el que realment m’interessa és la posibilitat de participar en projectes que es basin en el respecte al públic (que en si mateixos ja siguin prou interessants que no necessitin cridarlos ni vendrelsi cap moto) i que tinguin un plus tan en creativitat com en innovació.
Això es innegable a les peces comentades. I és això el que es celebra. Lo bo d’aquesta professió es que, a nivell personal, existeix l’opció de pujar-se o no al tren de la faràndula.
Jo crec que agafaré el bus.