No he pogut resistir-me a parlar-vos de la nova temporada de molinets, aquest cop relacionats amb el cinema. El meu preferit, el que fa referencia a “El Gran Dictador”.

Videojocs, cinema… La pregunta que em captiva és, què faran per la temporada d’hivern? ¿Música?
Tatxan tatxaannnnnnnnn

Què es o ha estat Silenci? Com a mínim, per a Adartcat ha estat un dels millors programes catalogat com a Inspi per a enriquir la nostra cultura i coneixement sobre l’art, artistes i dissenyadors gràfics del estat i d’arreu del món. Perquè la missió del programa no era una altra que aquesta, donar veu als artites més interessants d’una determinada generació, més enllà de les nacionalitats o nacionalismes. Sobretot, el que tothom recordarà d’aquest extraordinari programa seran els questionaris en les entrevistes, que ràpidament es van transformar en marca de la casa. Un altre punt a favor eren els crèdits d’entrada del programa, amb una combinació de colors alegres i fen formes uniformes al més pur estil dels d’una làmpara de lava.

Durant la nostra estància a DoubleYou, tant l’Helena com jo, hem tingut el plaer d’haver conegut veritables artistes, com és el cas de l’Antiheroe, el senyor Angel de Franganillo. Prometo que un dia faré un post sobre tot aquest talent que estic veient i convivint al meu entorn.

Sembla mentida que ja hagi passat un any (sí, se que sona a iaieta) però ja tornem a tenir aquí la nova campanya de La Marató. Si l’any passat teníem una versió de la Hichcockiana Ventana Indiscreta, aquest any tenim una narració històrica amb rerafons moral. Una producció impecable amb actors de primera de l’escena catalana. La primera experiencia teaser de la historia de la comunicació de La Marató. Sense més, us deixo amb el llarg de 5 minuts de Bassat Ogilvy Barcelona.

L’altre exemplar és el magnífic spot de Codorniu Non Plus Ultra, per a la campanya de Nadal. Festival del contrast. Exquisida elecció dels matisos de descripció del producte. Un spot que declara la maduresa i la fermesa d’un client, una agència i un director que parlaven el mateix idioma. El resultat final em sembla fabulós, delicat i amb una força que feia temps que no veia en una peça audiovisual.

Vaja… no la trobo… prometo penjar-la en quan la trobi… Amb el que sí que m’he trobat és amb el nou spot d’Anna de Codorniu, que segueix la tendència d’altres anys amb “Anna, el nom del cava”. Elegant, com sempre. En exclusiva pels lectors d’Adartcat… publicat tot just fa unes horetes.

Prometo estar al quite per passar el de Non Plus Ultra… i no només marcar-me el pegote d’admiració i adjectius

[URI] Afegeixo l’anunci que no trobava la Helen

I també el de Freixenet, amb l’equip espanyol de natació sincronitzada

Que us semblen els altres dos? M’agradaria saber la vostra opinió, senyorets i senyoretes!

En aquest post podría parlar de la qualitat dels seus continguts, dels seus valors informatius i de la seva producció de ficció, però es pot resumir en dues paraules: another day Ara per ara m’he volgut centrar en el que per a mi és un dels punts forts de la cadena: la seva imatge gràfica.

Les caretes d’entrada i de sortida, que com passa a la majoría de cadenes, van molt lligades a l’estació de l’any, son només unes quantes de les grans perles que últimament han produit. Us en deixo una mostra:

Molinets corporatius, en diferents colors (personalment, m’encanta l’últim :

Vídeo promocional de la cadena (tardor 2006):

Més a adartcat/Els Spots

Per fi publico aquest ansiat post sobre el gag de Polonia. Ara és el moment, si senyor. Tot just quan el Zapatero promet repartir 400€ a cada contribuent perquè el govern te superhàbit.

Click here to view the embedded video.

Mire-o-lo, el Super Avi! (veu de Montilla)

La producció es una versió molt ben feta d’un troç de la pel·licula d’Alfred Hitchcock, La Ventana Indiscreta.

“Hi trucades que poden salvar una vida”

I m’ha agafat la nostalgia i he regirat YouTube mirant de trobar antic spots de maratons passades… No he trobat gaire cosa, però aqui els teniu:

El primer, de l’any passat i recolzant la lluita contra el Dolor Crònic, “Tens un amic”. Personalement, aqueta peça era massa sentimental:

I d’aquest, de l’edició del 2005 que tenia com a temàtica l’Alzehimer només n’he trobat la versió per a festival (suposu), ja que està en anglès, però que per al cas, ja ens serveix. El claim traduïr, que personalment m’encanta: “Recorda de trucar-nos, ja que provablement ella no se n’enrecordarà”:

La Marató és el programa de televisió de l’estat espanyol que recapta més diners per a la recerca biomèdica. Els resultats d’aquests projectes d’investigació han permés avenços importants en el coneixement, diagnòsi i tractament de malaties que ara per ara no tenet curació.
Durant tot aquest temps La Marató també ens ha permés coneixer persones. Hem descobert històries de dolor o d’incomprensió, però també hem pogut veure que darrera de la malaltia hi ha històries plenes d’ilusió i de confiança en el futur.
Una confiança compartida per tota la societat catalana, que ha fet de La Marató de TV3 la gran festa de la solidaritat del nostre país.

Des de Adartcat recolzem l’acció i us animem a contribuir a la causa: +info a la web de la fundació.