Felicito a Atletico, la agencia responsable de la pieza, por conseguir hablar del amor para simplemente vender espacios más grandes. Me encanta el paralelismo de los “monstruos” con los niños. Que si les das amor, crecen y crecen y crecen… Piel de gallina. Consigue tocar una fibra que hacía mucho que nadie tocaba. Exquisita realización too.

Envidia sana, señores, una enorme envidia sana.

S’ha de partir de la base que el declarant no fa cap sacrifici econòmic ja que aquests diners s’extreuen directament del percentatge d’impostos que es paguen a l’estat, no de l’import que ell ha de rebre.

L’excusa es genial per a comprar ambdós discursos.

- Obra social: El discurs el podríem resoldre amb la següent frase “Estem fent la meitat del que podem fer. Vols que aquest pobre avi es quedi sol, o vols que rebi una atenció que mereix? Marca la casella, que no et costa res i et sentiràs més realitzat”. És el discurs per excel·lència de la ONG, però sense fer-te sentir culpable, ja que no hi ha un sacrifici econòmic, només una decisió moral.

- Església: jejeje, m’encanta. Crec que no cal que em posicioni, però soc de les de l’obra social. L’Esglèsia segueix amb el discurs del perquè sí. “Marca la X perquè som l’Església, i formem part de la teva vida.” Es a dir, simplement van al seu col·lectiu, com a màxim. No donen raons, no t’expliquen quines millores s’obtindran d’aquesta donació. Nose… em sorprèn… Un discurs tan senzill com el de: millorarem l’arquitectura de les nostres parròquies, farem latrines al tercer món, casarem per l’església de forma gratuïta a famílies creients que no s’ho puguin permetre… Mira si tenen coses a dir amb les que convèncer a la gent. Però no, simplement exigeixen segons l’obligació moral. Si entres a la seva web no hi ha cap pla de futur, només un seguit de histories personals de gent que forma part de del col·lectiu, explicant les coses que fan. Però si us dono els meus diners, què en fareu amb ells? No hi ha resposta…

M’agradaria molt que algú del bàndol contrari em donés la seva opinió.

Desde que salió la última campaña tenía en la cabeza montar un vídeo recopilatorio, pero alguien se me ha adelantado, así que no haremos el trabajo dos veces. Sin más dilación, The plagio returns again and again…

M’encanta!

Sembla mentida que ja hagi passat un any (sí, se que sona a iaieta) però ja tornem a tenir aquí la nova campanya de La Marató. Si l’any passat teníem una versió de la Hichcockiana Ventana Indiscreta, aquest any tenim una narració històrica amb rerafons moral. Una producció impecable amb actors de primera de l’escena catalana. La primera experiencia teaser de la historia de la comunicació de La Marató. Sense més, us deixo amb el llarg de 5 minuts de Bassat Ogilvy Barcelona.

L’altre exemplar és el magnífic spot de Codorniu Non Plus Ultra, per a la campanya de Nadal. Festival del contrast. Exquisida elecció dels matisos de descripció del producte. Un spot que declara la maduresa i la fermesa d’un client, una agència i un director que parlaven el mateix idioma. El resultat final em sembla fabulós, delicat i amb una força que feia temps que no veia en una peça audiovisual.

Vaja… no la trobo… prometo penjar-la en quan la trobi… Amb el que sí que m’he trobat és amb el nou spot d’Anna de Codorniu, que segueix la tendència d’altres anys amb “Anna, el nom del cava”. Elegant, com sempre. En exclusiva pels lectors d’Adartcat… publicat tot just fa unes horetes.

Prometo estar al quite per passar el de Non Plus Ultra… i no només marcar-me el pegote d’admiració i adjectius

[URI] Afegeixo l’anunci que no trobava la Helen

I també el de Freixenet, amb l’equip espanyol de natació sincronitzada

Que us semblen els altres dos? M’agradaria saber la vostra opinió, senyorets i senyoretes!

Desde Adartcat me gustaría remarcar cuatro anuncios que me han llamado la atención en estas últimas semanas por su enorme calidad, tanto creativa como de producción audiovisual. Sino habéis tenido el placer de verlos en la TV, os invito a que podáis disfrutarlos desde aquí:

Sin más, os dejo los cuatro anuncios:

He aquí los dos spots:

L’altre dia em va sorprendre molt tornar-ho a veure, però transformat per a una marca comercial d’assegurances: AXA. Però abans d’analitzar-lo, veiem els anuncis citats:

Primera valoració: té molt de mèrit fer un spot de TV basat solament amb un copy (però vaya con el copy).

Segona valoració: algú va conseguir tornar-ho a fer (espero que no fos el mateix copywriter)

Tercera valoració: tant la imatge com la música són un plagi. La forma en com es mostra la peça és igual en els dos casos.

Què en penseu?