Adartcat.com

¡Delicioso! Hay piezas que no hace falta que las introduzcas. Mirad:

Felicito a Atletico, la agencia responsable de la pieza, por conseguir hablar del amor para simplemente vender espacios más grandes. Me encanta el paralelismo de los “monstruos” con los niños. Que si les das amor, crecen y crecen y crecen… Piel de gallina. Consigue tocar una fibra que hacía mucho que nadie tocaba. Exquisita realización too.

Envidia sana, señores, una enorme envidia sana.

Según la humilde opinión de tatahelena :)

\\ tags: amor, familiar, Inspis, Music, publicidad, seat, Spot, YouTube

Aquest any he fet la meva primera declaració de la renta (sí, em tornaven peles ) i diguem que he passat a ser públic d’una classe d’spots que s’han començat a fer aquests últims anys: “Marca la X” per fins socials o per l’Església.

S’ha de partir de la base que el declarant no fa cap sacrifici econòmic ja que aquests diners s’extreuen directament del percentatge d’impostos que es paguen a l’estat, no de l’import que ell ha de rebre.

L’excusa es genial per a comprar ambdós discursos.

- Obra social: El discurs el podríem resoldre amb la següent frase “Estem fent la meitat del que podem fer. Vols que aquest pobre avi es quedi sol, o vols que rebi una atenció que mereix? Marca la casella, que no et costa res i et sentiràs més realitzat”. És el discurs per excel·lència de la ONG, però sense fer-te sentir culpable, ja que no hi ha un sacrifici econòmic, només una decisió moral.

- Església: jejeje, m’encanta. Crec que no cal que em posicioni, però soc de les de l’obra social. L’Esglèsia segueix amb el discurs del perquè sí. “Marca la X perquè som l’Església, i formem part de la teva vida.” Es a dir, simplement van al seu col·lectiu, com a màxim. No donen raons, no t’expliquen quines millores s’obtindran d’aquesta donació. Nose… em sorprèn… Un discurs tan senzill com el de: millorarem l’arquitectura de les nostres parròquies, farem latrines al tercer món, casarem per l’església de forma gratuïta a famílies creients que no s’ho puguin permetre… Mira si tenen coses a dir amb les que convèncer a la gent. Però no, simplement exigeixen segons l’obligació moral. Si entres a la seva web no hi ha cap pla de futur, només un seguit de histories personals de gent que forma part de del col·lectiu, explicant les coses que fan. Però si us dono els meus diners, què en fareu amb ells? No hi ha resposta…

M’agradaria molt que algú del bàndol contrari em donés la seva opinió.

Según la humilde opinión de tatahelena :)

\\ tags: Inspis, Personal, Spot, YouTube

La pasión de los de Movistar por hacer odas a los grandes vídeos de YouTube está llegando a límites insospechados. Hace un tiempo ya que abrimos debate con este tema, pero es que lo que antes creíamos que era un simple, “total, no se va a notar” o “estamos mejorando la producción” (que tampoco respeto), ahora reconocemos que es una clara estrategia. ¿Pero la intención que hay detrás de todo esto es cumplir un “nos comunicamos con su lenguaje” y “a los jóvenes que se pasan horas delante de YT les va a molar”? Lamento afirmar que la única reacción que están teniendo es la misma que si tu abuelo te dijera, “oye nano, como chana la chupa eshhhta, eh!”.

Desde que salió la última campaña tenía en la cabeza montar un vídeo recopilatorio, pero alguien se me ha adelantado, así que no haremos el trabajo dos veces. Sin más dilación, The plagio returns again and again…

Según la humilde opinión de tatahelena :)

\\ tags: Plagi, Spot, YouTube

Des d’Adartcat valorem molt positivament la feina ben feta pels publicistes del nostre país. A continuació, m’agradaria resaltar la darrera campanya de la Guía Repsol. Es tracta d’un copy excel·lent, locutat pel actor argentí Hector Alterio, la veu del qual transmet a la perfecció allò que volem comunicar, “fiat de qui et guia”.

M’encanta!

Según la humilde opinión de uri :)

\\ tags: Inspis, publicidad, Spot, YouTube

Normalment no veig massa la tele però aquests últims dies he enganxat uns spots que vull compartir amb vosaltres.

Sembla mentida que ja hagi passat un any (sí, se que sona a iaieta) però ja tornem a tenir aquí la nova campanya de La Marató. Si l’any passat teníem una versió de la Hichcockiana Ventana Indiscreta, aquest any tenim una narració històrica amb rerafons moral. Una producció impecable amb actors de primera de l’escena catalana. La primera experiencia teaser de la historia de la comunicació de La Marató. Sense més, us deixo amb el llarg de 5 minuts de Bassat Ogilvy Barcelona.

L’altre exemplar és el magnífic spot de Codorniu Non Plus Ultra, per a la campanya de Nadal. Festival del contrast. Exquisida elecció dels matisos de descripció del producte. Un spot que declara la maduresa i la fermesa d’un client, una agència i un director que parlaven el mateix idioma. El resultat final em sembla fabulós, delicat i amb una força que feia temps que no veia en una peça audiovisual.

Vaja… no la trobo… prometo penjar-la en quan la trobi… Amb el que sí que m’he trobat és amb el nou spot d’Anna de Codorniu, que segueix la tendència d’altres anys amb “Anna, el nom del cava”. Elegant, com sempre. En exclusiva pels lectors d’Adartcat… publicat tot just fa unes horetes.

Prometo estar al quite per passar el de Non Plus Ultra… i no només marcar-me el pegote d’admiració i adjectius

[URI] Afegeixo l’anunci que no trobava la Helen

I també el de Freixenet, amb l’equip espanyol de natació sincronitzada

Que us semblen els altres dos? M’agradaria saber la vostra opinió, senyorets i senyoretes!

Según la humilde opinión de tatahelena :)

\\ tags: Inspis, Spot, TV3, YouTube

Y además para un sector que es el que más está sufriendo la famosa crisis financiera, la automoción. Pero en este humilde blog nos vamos a centrar en la comunicación y de qué manera se intenta vender lo que a primer golpe de vista parece invendible. Tener un coche es un capricho al que nos hemos mal acostumbrado en esta última década de bonanza económica y claro, las empresas de automoción no pueden permitirse el lujo de ver descender las pérdidas día a día. Para intertar remediarlo, si así se puede llamar, siguen apostando por la publicidad convencional para llegar al máximo de público objetivo posible.

Desde Adartcat me gustaría remarcar cuatro anuncios que me han llamado la atención en estas últimas semanas por su enorme calidad, tanto creativa como de producción audiovisual. Sino habéis tenido el placer de verlos en la TV, os invito a que podáis disfrutarlos desde aquí:

Según la humilde opinión de uri :)

\\ tags: Anuncios, publicidad, Spot, YouTube

El BBVA acaba de sacar esta semana una campaña por TV muy interesante a nivel audiovisual. La producción es excelente, jugando con las sombras y una escenificación impresionante. Por su estilo, me recuerda a una campaña de la marca de coches, que ya comentamos en Adartcat con anterioridad.

Sin más, os dejo los cuatro anuncios:

Según la humilde opinión de uri :)

\\ tags: publicidad, Spot, YouTube

La cafetera para “pijos” de Nescafe, called Dolce Gusto, está teniendo cierto “gusto” en su comunicación ATL. Una buena muestra de ello son las dos campañas que han sacado por la tele para promocionar su producto. La cafetera es de calidad, se ve que hace unos cafés muy buenos (no los he probado aún), aunque te salga carillo cada café que te sirvas en tu humilde morada (1€ aprox.).

He aquí los dos spots:

Según la humilde opinión de uri :)

\\ tags: Inspis, publicidad, Spot, YouTube

Desde que va sortir al carrer m’ha cautivat. Spot per al llençament del nou Ford Fiesta, d’Ogilvy London. Una direcció perfecte de Noah Harris. Exel·lent selecció de musica, Pluxus – Transient.

Según la humilde opinión de tatahelena :)

\\ tags: Inspis, publicidad, Spot, YouTube

De nou em trobo amb un cas de plagi que em toca la moral com a publicista. Es tracta d’una copia barata d’un dels millors anuncis que he vist últimament: va ser en el festival de Cannes 2006 i era per la presidència d’un candidat argentí. Potser no va ser premiat lo suficient degut a que era un anunci polític però era el millor copy i forma d’estructurar-lo que mai havia vist.

L’altre dia em va sorprendre molt tornar-ho a veure, però transformat per a una marca comercial d’assegurances: AXA. Però abans d’analitzar-lo, veiem els anuncis citats:

Primera valoració: té molt de mèrit fer un spot de TV basat solament amb un copy (però vaya con el copy).

Segona valoració: algú va conseguir tornar-ho a fer (espero que no fos el mateix copywriter)

Tercera valoració: tant la imatge com la música són un plagi. La forma en com es mostra la peça és igual en els dos casos.

Què en penseu?

Según la humilde opinión de uri :)

\\ tags: Plagi, publicidad, Spot, YouTube