Ja ha començat la carrera política del actual president del FC Barcelona sota el nom Laporta 2010. Be, més ben dit, comença amb un comptador en un website per crear-ne expectació. D’aquí tres dies tindrem el contingut del seu partit polític. Més informació a La Vanguardia.
Sigamos con las campañas institucionales: Campaña para las elecciones para el Parlamento Europeo del PSOE. Creo que es de Sra. Rushmore. Leyendo algunos blogs, veo que ha creado bastante revuelo, por su claridad y transparencia. Que si se acercan al tono de Obama, que no proponen nada y sólo destruyen, que cuanto dinero de los contribuyentes se han dejado… La verdad, y me sorprende, estoy de acuerdo con todos ellos.
El tono es totalmente parecido al de Obama, aunque no me parece que sea nada horripilante, señoras y señores, son modas, y las vencedoras son las que más se adquieren.
Está clarísimo al primer vistazo de key visual.
El discurso tiende a la desacreditación de la oposición. Tratándose de la derecha de Europa, se presenta un abanico de opiniones mucho mayor al que observamos en la derecha Española, y la crítica mordaz adquiere un tono mucho más jugoso.
Particularmente está pieza me encanta. Tiene un claim perfecto. Si nos aislamos de toda opinión política creo que capaz de reactivar ese voto útil de los que se niegan a vivir en un entorno de radicalismos y desigualdades. Lo jodido es que usan como elemento de campaña un discurso moral, sin edificar ningún proyecto de futuro más allá.
La pasta que se tienen que haber dejado mucha. Miremos el número de piezas. Barcelona está inundada de exteriores rojas de todos los formatos y los spots son numerosos y de una realización de lo más cuidada.
No se… estamos en crisis ¿no? Creo que con menos bastaba. Excesiva inversión económica, ya no por fines, por contexto.
Soltando las últimas sorpresas para los que aún estáis leyendo… Ninguna campaña puede estar completa sin su puntazo juvenil molón!!!! Y cómo mejor que de la mano de los graciosos chicos de Muchachada Nuí 
. Os dejo la playlist de Oreja Mayor, sin pasar por alto el puntilloso “Elije el candidato que te dé menos vergüenza”… Sin comentarios.
Y siguiendo la polémico-mediática obligación de no concentrar la mirada en un único partido político, os dejo los vídeos de campaña de Izquierda Unida. Tienen un tono totalmente distinto, con una estética a The Office que da miedo, pero bueno, te ríes un poco (hasta que recuerdas que lo que lo que están intentando conseguir es tu voto, y entonces… te pones a llorar…). En fin… aquí la playlist.
http://www.youtube.com/view_play_list?p=098A3BAEAE2A44CF¿Qué os parece? Yo veo muchos € gastados y a mi todavía no me ha convencido nadie. ¿Es cosa suya o soy yo muy difícil de roer…? Al hacer una campaña de publicidad, si la gente no compra tu producto, eso la convierte en un fracaso. Lo mismo sucederá en este caso si la gente no va a votar, ¿no? Veremos que tira más el 7 de junio, la playa o la moral… De momento yo no me pronuncio.
Del tema de la sequera s’està parlant molt en els darrers dies tant al nostre pais com a la resta de l’Estat espanyol. Es tracta d’un tema massa seriós com per a què si diguin tantes barbaritats com s’estan dient darrerament, sobretot des de comunitats autonòmiques com la valenciana o la murciana. Si Barcelona necesita aigua serà perquè no n’hi ha. Catalunya ha crescut massa en la darrera època i els recursos no han augmentat. Tot els serveis públics estan “petant” (l’aigua, l’electricitat, el tren de rodalíes…) i això no és una coincidència, és un fet: a més habitants, més ús dels recursos.
Ara bé, tractant el tema de la sequera, m’agradaria penjar el vídeo que ha fet la Generalitat de Catalunya per concienciar a la població en l’ús i el consum d’aquest bé tan preuat. La producció és excel·lent i la música emociona.
Ara per acabar, m’agradaria recordar un graciós gag del Polònia en que en Lluís Llach cantava i invocaba la pluja.
L’ús d’eines 2.0 per a apropar als polítics al poble és una tècnica ja freqüent avui en dia.
El Parlament de Catalunya ofereix des de ja fa temps l’opció de seguir els plens, les comissions i les rodes de premsa, en directe o diferit.
També és ja corrent l’ús de blocs per part de tots els candidats de primera, segona i tercera fila… inclús, i anant una mica més enllà, tenen Vlog, com el videobloc d’Artur Mas.
Comentari sobre el canal de YouTube d’Artur Mas:
Hi ha un jove de 14 anys donant suport a la teva campanya, que vol ser el teu amic (pobre criatura, xD) i tu no li has ni contestat. Mala gestió…
Analitzant cas per cas, em sorgeix un dubte. Realment són eines 2.0 fetes servir de forma correcta, o més aviat és l’aprofitament d’un suport tallant (de forma casi general) les ales del feedback. No es fa un ús del comentaris, suposo que per por de que es converteixi en una eina d’agressió verbal per part dels competidors i no se n’adonen de que realment estan perdent l’opció de conversa que els faria més propers.
En aquest aspecte, Estats Units ens porta una clara avantatge. El site de campanya de Hillary Clinton, i en especial el blog és un clar exemple. Ens posicionem a favor o en contra de la seva política, i entenent que la forma d’organització de webs yankis és un pèl diferent a la local, l’ús de les eines de comunicació online es impecable.
M’ha sobtat un detall, no és la mateixa Hillary qui escriu el seu bloc, sinó la Crystal Patterson, del departament de comunicació de la campanya. Això li dona certa credibilitat, ja que realment creieu que els candidats s’asseuen cada nit per explicar als seus lectors com els hi ha anat el dia? Personalment ho dubto. Cal que sigui la seva signatura la que hi ha al final del post per a que directament sigui creïble? Jo considero que contra més realista millor, i tot i que ells mateixos ho escribissin, per la consciencia general és un fet poc factible.
Tot aquest neguit m’ha sorgit des de que vaig descobrir la que sí que considero que és una bona iniciativa espanyola. RTVE s’ha aliat amb YouTube per crear tot un canal especial per a les Eleccions Generals ‘08. Una acció pionera a Europa on animen als ciutadans a gravar-se amb webcam fent preguntes als diferents candidats a les eleccions. Amb aquest material es durant a terme una serie d’entrevistes on els polítics respondran a les preguntes dels vídeos.
Des de la mateixa home del canal es vinculen tots els canals dels partits, on els usuaris es poden informar de cada programa de campanya, per a poder fer les preguntes amb un cert criteri.
Interessant iniciativa no partidista (en principi, haurem d’analitzar el procés de tria de les preguntes finalment usades per a l’entrevista).
Curiositat: Dijous passat, el partit del PSOE no estava inscrit en aquesta iniciativa. Suposo que deuria ser un error de servidor o “X” pero ojito… No estar en iniciatives com aquestes pot arribar a sortir bastant car avui en dia.
Abans d’acabar, una mica de posicionament polític personal: Estic cansada dels constants atacs que patim els catalans des del PP. N’estic farta, de debò. Vídeos com els següents no haurien de considerar-se vàlids com a programa polític:
Estem vivint una situació de manipulació informativa constant. Catalunya és una regió (i estic ometent termes com estat…) on els idiomes oficials són el català i el castellà. L’ús del català està en perill ja que cada cop hi ha més famílies castellanoparlants i més immigració, que dissolen l’ús d’una llengua que forma part de la nostra historia. Reforçar l’educació d’una criatura en la llengua de la terra, en cap cas provoca una falta de formació en la llengua de l’Estat, ja que aquesta és present en la vida de tot espanyol, vulgui o no vulgui.
PROU! De debò, accions com les que duu a terme el PP només alimenten l’odi que els ciutadans de la resta de l’estat senten cap a Catalunya. Tenim com a referents el tractament que se li va donar al cas del transvasament, a la conversa del Carod amb ETA,… PROU! Catalunya és la regió que més impostos paga a nivell estatal. Catalunya és una de les regions on menys d’aquest capital es retorna. Gairebé no hi han autovies, l’educació en barracons ha estat patent en moltes escoles d’aquí. Mentre que en moltes comunitats els llibres o les activitats extra-escolars són de franc, aquí ho paguem tot. L’únic que demanem és RESPECTE. Respecte cap a la nostra cultura i cap als nostres drets. És deplorable com es va portar tot el tema dels Papers de Salamanca.
Bé, dit tot això, espero els vostres comentaris. Mireu, aquest és un blog de publicitat, comunicació i actualitat, però sobretot on hi regna la llibertat d’expressió. Fem-ne ús. Informem-nos de qui ens vol governar, i si cal, prenguem Referendum Plus, si en algun moment ens plantegem el fet de no votar.
” Escribimos esta nota el viernes, 20 de Julio de 2007, a las 19h. Tenemos la redacción llena de medios de comunicación que nos preguntan el por qué del secuestro de la revista. No sabemos qué responderles. El Jueves ha publicado decenas, cientos de dibujos sobre la familia real ( y sobre políticos, famosos, la ETA y todo lo que se mueve). Incluso hemos publicado un libro, TOCANDO LOS BORBONES, un tomazo de 350 páginas que recopilaba los dibujos más divertidos.
Somos humoristas gráficos y trabajamos conscientes de que nuestra obligación, lo que nos piden los lectores, es que exploremos el límite de la libertad de expresión. Podemos aceptar que, incluso, en alguna ocasión, lo podamos traspasar . Gajes del oficio. Si nos pasamos para eso están los tribunales pero…¿un secuestro? ¿ la policía recorriendo los quioscos de todo el país retirando nuestra revista? ¿ De verdad escribimos esto el 20 de Julio del 2007?”
…i què s’ha comentat?