Aquest any he fet la meva primera declaració de la renta (sí, em tornaven peles
) i diguem que he passat a ser públic d’una classe d’spots que s’han començat a fer aquests últims anys: “Marca la X” per fins socials o per l’Església.
S’ha de partir de la base que el declarant no fa cap sacrifici econòmic ja que aquests diners s’extreuen directament del percentatge d’impostos que es paguen a l’estat, no de l’import que ell ha de rebre.
L’excusa es genial per a comprar ambdós discursos.
- Obra social: El discurs el podríem resoldre amb la següent frase “Estem fent la meitat del que podem fer. Vols que aquest pobre avi es quedi sol, o vols que rebi una atenció que mereix? Marca la casella, que no et costa res i et sentiràs més realitzat”. És el discurs per excel·lència de la ONG, però sense fer-te sentir culpable, ja que no hi ha un sacrifici econòmic, només una decisió moral.
- Església: jejeje, m’encanta. Crec que no cal que em posicioni, però soc de les de l’obra social. L’Esglèsia segueix amb el discurs del perquè sí. “Marca la X perquè som l’Església, i formem part de la teva vida.” Es a dir, simplement van al seu col·lectiu, com a màxim. No donen raons, no t’expliquen quines millores s’obtindran d’aquesta donació. Nose… em sorprèn… Un discurs tan senzill com el de: millorarem l’arquitectura de les nostres parròquies, farem latrines al tercer món, casarem per l’església de forma gratuïta a famílies creients que no s’ho puguin permetre… Mira si tenen coses a dir amb les que convèncer a la gent. Però no, simplement exigeixen segons l’obligació moral. Si entres a la seva web no hi ha cap pla de futur, només un seguit de histories personals de gent que forma part de del col·lectiu, explicant les coses que fan. Però si us dono els meus diners, què en fareu amb ells? No hi ha resposta…
M’agradaria molt que algú del bàndol contrari em donés la seva opinió.









…i què s’ha comentat?