El cartell del Sonar d’enguany arriba amb sorpreses.

Per començar, es desdobla per primera vegada la seu del festival, que transcorrerà els dies 17, 18 i 19 de juny de forma simultania a A Coruña i a Barcelona.
Camino de Santiago, any Xacobeo, you know…

El cartell, segons informen a la web, estarà compartit en gran mesura a totes dues ciutats, amb personatges com Air, Hot Chip, 2manydjs, Aeroplane, Booka Shade, LCD Sounds… i John Talabot (tots aquests en una sola nit!!!).

Tot i que, sentimentalment, I miss Justice, no està gens malament. La presencia de 2many pot garantitzar una soulwaxsorpresa qualsevol de les nits així que més val estar atents.

Musicadiccions apart, entrem al frikisme del Sonar que ja hem retratat alguna vegada. La imatge d’aquest any supera als animals amb cares humanes i les figures estranyes amb caca d’Arale inclosa de les últimes edicions.

El llençament es fa amb un curtmetratge, dosificat les properes setmanes en capsules, que narra l’expedició de dos fantasmes que en l’última edició del Sonar van decidir fer el Camino de Santiago. A la coña marinera aumenta, quan als dos fantasmes amb aspecte del KKK li sumes un teaser i trailer que té tant d’experimental com de remake dels títols de Blackadder.

Enjoy the freak!

Teaser:

Trailer:

Telita… Qui s’apunta a veure fantasmes d’aquí uns mesets?
Seguirem penjant els propers vídeos.

La primera, via Yurokubo, va dirigida a dones embaraçades i lactants.

La segona, via @b4nsh33, és una campanya francesa, “Fumar es ser esclavo del tabaco”, que recentment ha estat retirada per estar directament relacionada amb l’abús sexual:

“Fumar es igual a someterse a una felación contra la propia voluntad. Eso es lo que da a entender la campaña antitabaco promovida por la asociación Derechos de los no Fumadores (DNF) de Francia.”
Segons Marketing Directo

Això, i l’anterior post de l’Uri, amb el push anglès del seu “You are a dirty smoker” ho diu tot.

Podriem començar a pensar en deixar de fumar.

Hacer un anuncio absurdo con música de los 80 está bien.
Hacer dos anuncios absurdos con música de los 80 y locutarlos con una voz de modernete pijo es… ¡TOTAL!

Sí senyors! Rompo mi silencio bloguero (sorry, me tomé unas vacaciones no programadas) con estas dos piezas para ONO que están rompiendo la pana en TV estos días.

Personalmente, creo que son fantásticos. Son tan absurdos, que aunque lo hayas visto un par de veces, te los quedas mirando la TV again (bueno, puede que eso sea xq soy un poco freak, no me juzguéis).

Sea como sea, me encantan, son ¡TOTAL!

La campaña anterior de ONO también quiso ser graciosa. En ese caso arrancaban alguna sonrisilla con el mono que podría haberse llamado Luís, la cabra que había estado en Benicassim con “los microfonos” y el perro enamorado, por ejemplo. Anyway, ni punto de comparación con la actual.

No he pogut resistir-me a parlar-vos de la nova temporada de molinets, aquest cop relacionats amb el cinema. El meu preferit, el que fa referencia a “El Gran Dictador”.

Videojocs, cinema… La pregunta que em captiva és, què faran per la temporada d’hivern? ¿Música?
Tatxan tatxaannnnnnnnn

Felicito a Atletico, la agencia responsable de la pieza, por conseguir hablar del amor para simplemente vender espacios más grandes. Me encanta el paralelismo de los “monstruos” con los niños. Que si les das amor, crecen y crecen y crecen… Piel de gallina. Consigue tocar una fibra que hacía mucho que nadie tocaba. Exquisita realización too.

Envidia sana, señores, una enorme envidia sana.

S’ha de partir de la base que el declarant no fa cap sacrifici econòmic ja que aquests diners s’extreuen directament del percentatge d’impostos que es paguen a l’estat, no de l’import que ell ha de rebre.

L’excusa es genial per a comprar ambdós discursos.

- Obra social: El discurs el podríem resoldre amb la següent frase “Estem fent la meitat del que podem fer. Vols que aquest pobre avi es quedi sol, o vols que rebi una atenció que mereix? Marca la casella, que no et costa res i et sentiràs més realitzat”. És el discurs per excel·lència de la ONG, però sense fer-te sentir culpable, ja que no hi ha un sacrifici econòmic, només una decisió moral.

- Església: jejeje, m’encanta. Crec que no cal que em posicioni, però soc de les de l’obra social. L’Esglèsia segueix amb el discurs del perquè sí. “Marca la X perquè som l’Església, i formem part de la teva vida.” Es a dir, simplement van al seu col·lectiu, com a màxim. No donen raons, no t’expliquen quines millores s’obtindran d’aquesta donació. Nose… em sorprèn… Un discurs tan senzill com el de: millorarem l’arquitectura de les nostres parròquies, farem latrines al tercer món, casarem per l’església de forma gratuïta a famílies creients que no s’ho puguin permetre… Mira si tenen coses a dir amb les que convèncer a la gent. Però no, simplement exigeixen segons l’obligació moral. Si entres a la seva web no hi ha cap pla de futur, només un seguit de histories personals de gent que forma part de del col·lectiu, explicant les coses que fan. Però si us dono els meus diners, què en fareu amb ells? No hi ha resposta…

M’agradaria molt que algú del bàndol contrari em donés la seva opinió.

Estaba youtubeando cuando me he encontrado con el trozo de peli original.
A mi me gusta más la versión, para que luego digan A ver qué opináis vosotros.

Trozo original de la peli Bande à part:

Vídeoclip de Nouvelle Vague:

A favor de la peli: Me encanta cómo deciden el baile con los dedos, al principio de todo.
A favor del vídeoclip: La sensualidad que transmite, totalmente conmovedora.

Han conseguido la mención de honor en el Sundance Film Festival.
Muchas Felicidades a Chema García Ibarra y a todo el equipo que haya participado en el proyecto. Espero que no sea el último proyecto que salga de vuestra cabeza.

Os dejo una pequeña selección de mis preferidas:

Más info sobre ellos en su WEB, en la WIKI, y por ai