En Europa siempre hemos añorado que las representaciones virtuales de ciudades siempre fuesen norteamericanas y me sorprende gratamente que se haya escogido a Barcelona para dicha aplicación.

La repercusión del videojuego no sé si será positiva o negativa para la ciudad. Lo que si que es curioso es que en el mismo año la ciudad de Barcelona se publicitará de nuevo a escala mundial por otro canal de comunicación. Si Woody Allen lo hace a través del cine, The Wheelman lo hará a través de las consolas, donde se encuentra un elevado número de clientes potenciales para venir de viaje a la ciudad condal.

Sin más, os dejo el trailer del videojuego y un Slideshow de imágenes para que os hagáis una pequeña idea de lo que será. Para más info La Vanguardia.

Click here to view the embedded video.

Com sempre, va ser una experiència del tot enriquidora, en la qual es van tractar temes com la webTV, les xarxes socials i la seva utilitat (o la no necessitat d’una utilitat), els fluxos de treball en una agència online, l’especialització Vs el creatiu tot terreny i la font del talent interactiu. Aquest últim va ser el que vam tractar en el nostre grup, us faig quatre cèntims de les nostres conclusions.

Vem plantejar el fet de que a les facultats de comunicació no s’imparteixi l’especialització en interactivitat. Això causa que els coneixements hagin de ser adquirits mitjançant l’autoaprenentatge o la formació a les agencies. D’altra banda també s’observa que les carreres tècniques de programació ensenyen els llenguatges desfasats i a més a més, encara treballen amb el punt de vista de que l’informàtic produeix i executa a la majoria dels casos, deixant de banda un paper més creatiu.

Aquests dos punts de partida ens van dur a una diatriba. Si per una part, els tècnics estan cobrant sous prou dignes, els publicitaris tot el contrari. Com una possible sortida vem trobar la diferenciació de la resta de persones que voldrien aconseguir el teu lloc mitjançant l’especialització. Tot i així topàvem cop rera altre amb la barrera dels 360º, que ens obliga a ser bons i tot terrenys.

El tema exposat va quedar aquí i per no embolicar més la troca vaig obviar un comentari, però, perquè mai es parla del conveni de publicistes? com pot ser que un conveni empari que el primer any després d’estar llicenciat, als publicistes se’ls i pot rescindir el 40% del seu sou, i el 20% durant el segon any! Estic d’acord en que la formació no acaba amb la carrera però tampoc comença en la incorporació de l’agència. Si no us ho creieu, feu-li un cop d’ull vosaltres mateixos. Descarrega’l en PDF.

En fi… El tema econòmic segueix essent el únic punt negatiu d’aquesta professió que a mi m’enamora. Però sobreviurem, n’estic convençuda

Tant l’Oriol com l’Helena us recomanem l’ús del Bicing per la ciutat i esperem que aquesta mena de transport s’estandaritzi a altres ciutats de l’estat.