El 5 de novembre del 2005 es va obrir Adartcat, un blog sense més pretensions que les de ser un experiment, un nou lloc on abocar ganes de fer, encara que en aquells moments no acabàvem de saber ben bé el què.
Després de dos anys, 10 mesos i 25 dies, puc dir que aquest espai ens ha vist creixer i canviar. Ens ha servit per a investigar, per a compartir frikades i coses més serioses, per a dir coses personals, per a conèixer gent, per aconseguir unes ulleres 
, per a que ens reconeguessin pel carrer i ens demanessin autògrafs, bé, crec que m’estic embalant… Fora conyes, el que ens ha ensenyat és a ser constants, a cuidar quelcom inert que tenia vida, que es llegia des de les illes Faroe (salut anònim lector) i que sense voler a vist com és forjava una gran amistat. Adartcat ha anat canviant a mesura que nosaltres, l’Uri i l’Helena, també anàvem canviant, i ara necessitàvem pujar una mica el llistó.
Em sento molt orgullosa de presentar-vos la nova versió d’Adartcat. Amb domini propi, amb la gestió de WordPress (que encara m’alucina bastant i que estic segura que ens depara mil i una sorpreses i nits freaks) i amb un disseny que poc a poc acabarem de fer nostre i amb el que encara se’ns cau la babeta.
Així que, deixant les nyonyeries a un costat, us convido a seguir amb nosaltres, sent uns simples voyeurs o comentant el que se us passi pel cap.
Encara ens queda molt per fer i molt de temps per a seguir canviant.
Helena, redactora d’Adartcat.
Comments