Encontré el spot que me faltava en mi último post!!
Un ejemplo más de simplicidad y realización excelente. Me sale la vena copy y aunque el claim sea tan obvio, es perfecto:
\\ tags: Inspis, publicidad, Spot, YouTube
Hoy he leído en la prensa una noticia que me ha ilusionado. Porfín se desarrolla un “airbag” para los motoristas. Siempre he sido partidario del uso de mecanismos parecidos a los que llevan Rossi y compañía, pero no. Han tardado mucho en desarrollar algo por estilo, aunque se trate solo de un prototipo y aún no se comercializa. Si estáis interesados aquí os dejo el link de la notícia.
\\ tags: News
Me sorprenden tres spots muy muy muy chulis que esta semana he visto por la tele.
El primero, con una frescura sin límites como ya es normal de las obras de *SCPF, da un giro más a la Republica de nuestras casas. Una Ikea próxima que, aunque nórdica, ya hemos adoptado como uno más de la familia de toda la vida.
Innovando en el registro, como ya hizo en su día Heineken y su Piensa en verde, esta vez nos combina el mundo del cómic con el del AV. Con una genial selección acústica (Adelle – Tired) este spot transmite todo lo que tenía que transmitir: juventud, buen rollo, colegueo y ganas de una cervecita.
Por último, evoco una frustración completa al haber sido incapaz de encontrar el último spot de Honda online. De una simplicidad absoluta, una comparación entre los paisajes vistos y el cuenta kilometros del coche nos regala una poesía tanto visual como textual.
Espero encontrarlo 
Bona nit!
\\ tags: Inspis, publicidad, Spot, YouTube
Bueno, bueno, bueno. Ya superamos la gimnacana de la Uvic y quedamos en tercer lugar, lo que significó que recibimos premio (una targeta SIM de 10€ de saldo para cada uno de los integrantes de No more drama!). La gimnaca, bueno, la intención es lo que cuenta. No salió como estaba previsto y fallaron los múltiples dispositivos Bluetooth que había colocados por lo largo y ancho de Vic; tampoco funcionaron las aplicaciones WAP y se perdió una mañana dando vueltas y más vueltas por la catedral y sus alrededores. Pero bueno, un servidor, vestido de comandante, restó en la base elaborando un bloc para la ocasión.
La idea en general no fue mala, el resultado final si. Espero que se vuelva a repetir en otra ocasión pero que se tenga en cuenta el “testing” adecuado para que realmente nada falle.
Ahir l’Uri i jo vam anar al Crosstalent, la trobada que es fa cada tres mesos amb la gent d’Inusual.
Com sempre, va ser una experiència del tot enriquidora, en la qual es van tractar temes com la webTV, les xarxes socials i la seva utilitat (o la no necessitat d’una utilitat), els fluxos de treball en una agència online, l’especialització Vs el creatiu tot terreny i la font del talent interactiu. Aquest últim va ser el que vam tractar en el nostre grup, us faig quatre cèntims de les nostres conclusions.
Vem plantejar el fet de que a les facultats de comunicació no s’imparteixi l’especialització en interactivitat. Això causa que els coneixements hagin de ser adquirits mitjançant l’autoaprenentatge o la formació a les agencies. D’altra banda també s’observa que les carreres tècniques de programació ensenyen els llenguatges desfasats i a més a més, encara treballen amb el punt de vista de que l’informàtic produeix i executa a la majoria dels casos, deixant de banda un paper més creatiu.
Aquests dos punts de partida ens van dur a una diatriba. Si per una part, els tècnics estan cobrant sous prou dignes, els publicitaris tot el contrari. Com una possible sortida vem trobar la diferenciació de la resta de persones que voldrien aconseguir el teu lloc mitjançant l’especialització. Tot i així topàvem cop rera altre amb la barrera dels 360º, que ens obliga a ser bons i tot terrenys.
El tema exposat va quedar aquí i per no embolicar més la troca vaig obviar un comentari, però, perquè mai es parla del conveni de publicistes? com pot ser que un conveni empari que el primer any després d’estar llicenciat, als publicistes se’ls i pot rescindir el 40% del seu sou, i el 20% durant el segon any! Estic d’acord en que la formació no acaba amb la carrera però tampoc comença en la incorporació de l’agència. Si no us ho creieu, feu-li un cop d’ull vosaltres mateixos. Descarrega’l en PDF.
En fi… El tema econòmic segueix essent el únic punt negatiu d’aquesta professió que a mi m’enamora. Però sobreviurem, n’estic convençuda
\\ tags: BCN, Líders d'Opinió Interactius, publicidad
Del tema de la sequera s’està parlant molt en els darrers dies tant al nostre pais com a la resta de l’Estat espanyol. Es tracta d’un tema massa seriós com per a què si diguin tantes barbaritats com s’estan dient darrerament, sobretot des de comunitats autonòmiques com la valenciana o la murciana. Si Barcelona necesita aigua serà perquè no n’hi ha. Catalunya ha crescut massa en la darrera època i els recursos no han augmentat. Tot els serveis públics estan “petant” (l’aigua, l’electricitat, el tren de rodalíes…) i això no és una coincidència, és un fet: a més habitants, més ús dels recursos.
Ara bé, tractant el tema de la sequera, m’agradaria penjar el vídeo que ha fet la Generalitat de Catalunya per concienciar a la població en l’ús i el consum d’aquest bé tan preuat. La producció és excel·lent i la música emociona.
Ara per acabar, m’agradaria recordar un graciós gag del Polònia en que en Lluís Llach cantava i invocaba la pluja.
Ja fa cert temps que tinc un periodista molt ben considerat. Realment l’admiro. Es tracta d’en Joan Barril i escriu cada dia a El Periódico de Catalunya, a la secció anomenada “Els dies vençuts”. També té un programa de televisió que s’emet a Barcelona TV anomenat “Qwerty”, on es debat sobre llibres amb escriptors convidats (jo vaig sortir entrevistat al carrer ara farà més d’un any!!).
Ara, amb el seu permís, m’agradaría transcriure un dels seus textos. No puc dir de quin dia és perquè he trobat un retall m’entrès ordenaba l’habitació aquesta tarda. L’he llegit i he entès perquè l’havia guardat…
Per altra banda, m’agradaria remarcar el important paper que juga el dibuixant de la seva secció anomenat Leonard Beard, a qui algun cop en Joan ha tingut unes paraules en el seus escrits. Aquí us deixo el dibuix del dia:
\\ tags: Personal
Acabo de rebre un regal que realment m’ha tocat molt. El nostre amic Lisandro Crespo, Lilo for friends, s’ha currat un montatge musical amb la falca Bread&Breakfast que Adartcat va preparar per al PigVic l’any passat i amb la que ens en vam anar a Berlin
Escoltem la cançó (sí, són les nostres veus!)
Realment la capacitat creativa recau en innumerables disciplines. Desde la publicitaria, que és en la que Adartcat s’especialitza, fins al cinema, a la cuina i com en Lilo n’és mostra, en la música.
Parlem una mica d’en Lilo.
Ell és d’Argentina, va neixer al sud, a la provincia del Trelew, però ara està vivint a Buenos Aires. Li agrada tot el que tracta el montatge audiovisual, la fotografia i la creació musical. Com a músic firma sota el nom de Fotoplomer i la Future Music ja ha publicat dos dels seus temes a les seves edicions mensuals.
Ha treballat en publicitat, com per exemple a Ogilvy&Matter Argentina i també per a diverses productores, treballant al costat de directors com Pucho Mentasti y Raul Porchetto.
Tot seguit us deixo algunes de les seves millors peces, en tots els registres que toca. Com es pot veure, soc una de les seves fans particulars
Fotoplomer – Love Song, uno de tantos [la meva preferida ]
Fotoplomer – Doing time
Fotoplomer – Anatomía
Amb un gran sentit del ritme, dins de la seva bobina audiovisual hi ha algunes perles precioses. Per a veure la bobina sencera, accediu al seu canal de YouTube: Fotoplomer.
Jo us destaco el meu video preferit
Per últim us convido a gaudir del seu estil a l’hora de visualitzar un entorn i capturar-lo amb la seva càmera. Dins del seu deviant trobareu delicies.
El seu curriculum i el seu e-mail.
\\ tags: Concursos, Fotografía, Inspis, Music, Personal, YouTube
Nike vuelve a sorprendernos con vídeos virales colgados en YouTube aprovechando el tirón mediático de sus estrellas. Los dos últimos que he visto son uno de Kobe Bryant, jugador de Los Angeles Lakers, en el que salta con sus nuevas botas Nike por encima de un coche. El segundo de Cristiano Ronaldo, que con sus nuevas botas corre más que un Bugatti de carreras.
Comments