Dijous per la tarda vaig assistir a una conferencia sobre blogs corporatius organitzada per la Fundació Barcelona Digital al centre de CaixaForum. Els ponents van ser personatges que interaccionen amb els blogs tan a nivell corporatiu com personal i en diferents àmbits.
Donaré quatre detalls de cadascun d’ells, per ordre de compareixença:
- Enquique Dans: Professor de Sistemes d’Informació a l’Instituto de Empresa. És autor de diversos estudis sobre comerç electrònic publicats entrevistes i congressos internacionals, i escriu molt activament en el seu blog i en premsa general i econòmica sobre Internet, noves tecnologies i la seva aplicació al món de l’empresa.
- Fabian Gradolph: Departament de Comunicació d’IBM. En l’actualitat està involucrat en el desenvolupament, desplegament i implantació a Espanya de mètodes de treball i comunicació basats en les noves tecnologies, que estan transformant de forma fonamental el marc de relacions dintre i fora de les organitzacions. Manté un blog en el qual escriu preferentment sobre comunicació, el sector de les tecnologies de la informació, innovació i desenvolupament econòmic.
- Claudio Bravo: Consultor del Grupo Inforpress. Consultor en estratègies de Relacions Públiques i Corporate, ha realitzat consultories destinades a guiar a les empreses en el procés de canvi que implica la utilització, comprensió i aplicació de les noves tecnologies de la comunicació com els “mitjans socials” en l’emergent societat del coneixement. És autor d’un blog amb pistes en comunicació digital.
- Hugo Pardo: Professor titular del dept. de Comunicació Digital de la Facultat d’Empresa i Comunicació de la Universidad de Vic (ADArtCAT som alumnes d’ell!!). Expert i investigador en desenvolupament d’aplicacions web institucionals, és Doctor en Comunicació Audiovisual en la Universitat Autònoma de Barcelona. Integrant del Grup de Recerca d’Interaccions Digitals de la UVic. Realitza un blog amb pistes en comunicació digital.
Un cop fetes les presentacions, passo a detallar aspectes interessants de les aportacions de cadascun.
Enrique Dans va ser el primer i va fer una amplia definició pels presents (la gran majoria de l’àmbit d’empresa) de què són els blogs i les parts integrants d’ells (posts, comentaris, permalinks, blogroll, rss…). Va plasmar el canvi existent en el món web: abans, el 80% de les webs eren creades per empreses i només l’altre 20% estava en mans d’usuaris (foros oscuros). Actualment 60.000.000 de blogs han sigut creats (1/3 part segueix en actiu al cap de 3 mesos del seu inici, el 11% publica amb una regularitat setmanal). Per acabar de convèncer l’audiència, va explicar dos exemples un tant interessants.
El primer, Jeff Jarvis i el Dell Hell. Jeff Jarvis, periodista i blogger d’alt rang de lectura i subscripció, després de sentir-se mal atés per Dell, va postejar el Dell Hell, on posava “de vuelta y vuelta” la política de no devolucions de l’anomenada marca. Al cap d’unes hores li havien solucionat el problema.
El segon exemple era més personal. Dans va explicar que recentment s’havia comprat una casa en un indret on, segons explicacions directament sorgides de Telefònica, el cablejat arribaria en qüestió d’entre 2 setmanes i 2 anys. Sobtat per aquesta resposta va publicar el cas al seu blog i al cap de 5 hores un comercial de Vodafone el trucava al seu movil oferint-li el seu nou producte de xarxa mòvil i de connexió inalàmbrica, de forma gratuïta fins febrer. El posterior post a favor de Vodafone els hi anava molt bé com a reforç publicitari de la seva última campanya de llançament.
I es que el concepte es molt clar i conegut per tots. Si fins ara ens regiem per una màxima que era “un cliente contento, hablará de ti con 2/3 personas, uno descontento lo hará con 10″ ara tenim que pensar “¿con cuantas hablará un blogger descontento?”.
Segons dades estadístiques de IPSOS una quarta part dels europeus confien en el contingut dels blogs i un 39% d’ells han deixat de comprar productes a causa de comentaris que hi han llegit.
En aquests moments la sala ja estava convençuda de que el tema blogs era real a nivell mundial i que es tenia que tenir en compte.
El següent conferenciant, Fabian Gradolph ens va explicar la seva visió com a impulsor i col·laborador a nivell professional amb l’experiència blog d’IBM a nivell mundial. Posant-nos en antecedents, IBM ha apostat molt fort per l’estratègia blog en obert per als seus treballadors, que dona una imatge molt més propera i humana de la companyia. És una forma molt estratègica per a posicionar-se en temes que, per exemple, els mitjans convencionals no serveixen (ex. notes de premsa). Va puntualitzar molt el fet de que no existeix cap tipus de control de l’aportació dels treballadors com a bloggers i que trenca amb el tipus de comunicació vertical estàndard.
Va donar exemples de com l’ús de la tecnologia 2.0 per part de les empreses pot solucionar problemes estratègics importants: Tim Carroll, Vicepresident de la companyia, té 7000 stuff a tot el món, les reunions telefòniques no eren solució (franges horàries i impossibilitat de conversa). Penja les mandatòries i les recomanacions a la secció de Podcast de la Intranet.
També va garantir als presents la facilitat de fer un blog a nivell personal. Ell, segons va dir, no té cap tipus de coneixement de codis ni “esta en la onda” però li va sorprendre la facilitat d’ús d’un blog a través del seu gestor de continguts.
El tercer en discòrdia, Claudio Bravo, va comparar les característiques de les empreses del segle passat – jeràrquiques, rígides, centralitzades- amb les del segle XXI -en xarxa, dinàmiques, descentralitzades i, dispersades geogràficament-. Va definir la comunicació actual com a multidireccional, informativa, emocional i participativa. Considerà que els blogs interns faciliten una major comunicació entre els integrants d’una empresa, motiva el lideratge, estabilitza el contacte i facilita l’integració social. Com a exemple per veure les possibilitat del blog, va fer la comparativa de seqüència de mails / continuïtat de blogs, alhora de tractar un tema. Va recomanar el fet de que la publicació d’aquests no sigui a nivell privat com en intranets sinó que, per garantir transparència, el lloc més adequat per aquests són en obert a Internet.
L’últim en intervenir va ser l’Hugo Pardo. Va ser el més teoric de tots però també el que va intentar situar tota l’innovació al seu lloc. Ell es va posicionar en el fet de que les empreses no només s’han de fixar en els blogs, ja que el tema va molt més enllà. Segons ell, una web institucional que només ofereix informació, però que aquesta no circula ni es comparteix, trenca amb tota la seva raó de ser. Tot i ser un punt important, no tot es basa en els blogs, sinó en una evolució orgànica que integren serveis i continguts, en la qual, una bona gestió d’aquests portarà a les empreses a fer un bon ús de la tecnologia de la comunicació. Em
va semblar molt interessant el concepte de Darwinisme Digital Corporatiu, al que, si les empreses no s’adapten, quedaran enrera.
Després de totes les intervencions, com és lògic es va deixar un temps per a les preguntes i breus conclusions de tot el tema tractat. Personalment, m’agradaria destacar el següents punts.
- Es promou una actitud de diàleg entre l’empresa i els seus públics externs/interns.
- Estar atent als comentaris fets a la blogosfera et pot ajudar a adaptar millor els teus productes i servies al públic (ex. nou pinzell de Photoshop).
- El blog pot ser una moda, però la tendència a l’expressió i la interacció no tornarà enrera.
- No a totes les empreses els interessa donar veu als seus públics (per exemple Telefònica).
- Si una empresa s’adapta a totes aquestes innovacions i aconsegueix comunicar i compartir missatges de la millor forma, esdevindrà més humana i propera.
- La credibilitat del blog ve donada per la confiança i el temps que fa que conèixes (personal o interactivament) al blogger.
Podeu escoltar la conferència al Podcast de la pàgina de la organització.
\\ tags: Uncategorized
Comments