Nov 30
El equipo técnico que elaboró la World Wide Web para fines meramente militares, jamás imaginó la aceptación que podría llegar a generar Internet a nivel de usuarios. En menos de una década, gran parte del mundo desarrollado dispone de red de alta velocidad en su casa. Los usuarios se han hecho amos y señores de la red, sin que existan layes u organizaciones que la regulen. Existen miles de blogs en toda la red y My Space es la compañía que mayor aceptación ha generado en el público, con más de 20 millones de usuarios registrados en todo el mundo y con una cifra de más de 100.000 usuarios dándose de alta a diario.
Robert Murdock es un hombre rico y poderoso. Tras ser bien asesorado, accede a invertir de su propio bolsillo la escalofriante cifra de $580 millones en la compra de My Space. ¿Y para qué le interesará a un multimillonario y dueño del News Corp. Destinar tanto dinero a un lugar libre de publicidad y marketing? Está claro que si a partir de ahora, My Space empieza a ser invadido por banners o pop-ups, muchos de sus usuarios dejaran de banda su space y se crearan uno nuevo en otra compañía libre de anuncios, ya que así es la vida en Internet: libre competencia. Entonces, ¿porqué lo ha hecho? My Space tiene la gran cualidad de tener bien controlados a sus usuarios. Cuando utilizo el término control, me refiero a que conoce bien los gustos y preferencias de los usuarios, sus hobby y temas de interés, también sus links y tiene la capacidad de controlar el tiempo de conexión del usuario al blog, cuando lo hace otro y quién es el otro. En otras palabras, My Space se trata de una gran central de target. ¿Y qué pretendería un hombre de negocios, dueño de un gran grupo de comunicación con una central de target tan bestia? Pues controlar la cultura popular.
El pretexto en que se produce la inversión viene acompañado por la reciente adquisición de You Tube por Google, en una inversión semejante a la realizada Murdock por My Space. Se intenta controlar el mercado para cuando se pueda actuar, tener monopolizado el mercado. El texto nos cita una frase del mismo Murdock, en la que dice: “solo Dios sabe lo que vamos a hacer con My Space [...] Ahora tan solo estamos descubriendo las cosas que podemos hacer con él”. En un mundo donde empieza a mandar el papel digital sobre el impreso, un magnate de la comunicación de EEUU, mueve la reina en su particular partida de ajedrez, apostando para seguir mandando en una nueva era de la comunicación, como él mismo llama: “Internet is media’s golden age”.

Según la humilde opinión de uri :)

\\ tags:

Nov 30

Photobucket - Video and Image Hosting

Comença la interactivitat a ADArtCAT. Vull animar a tothom que no hagi interactuat mai a que entri a aquesta pàgina de Rexona, empresa que segueix amb la mateixa linea que en els spots de TV que el van fer guanyar premis a cannes. A disfrutar-ho

Según la humilde opinión de uri :)

\\ tags:

Nov 30

Després de trobar el material del post anterior, em vai quedar una estona per Adverka, una pàgina de publicitat i fotografia de Rumania, i vai trobar material gràfic interessant. Us recomano que hi passeu una estona, que tot hi que no entendreu res (a no se que parleu la seva llengua) val la pena veure les gràfiques. La producció es mundial i també n’hi ha d’espanyoles. Os avanço unes quantes.

Campanya de Perrier

i altres…

Según la humilde opinión de tatahelena :)

\\ tags:

Nov 30
YouTube Preview Image

Avui toca dia de parlar en contra de les drogues i mirant pel You Tube me trobat aquesta campanya, simple pero realment explicita. No dejes que la coca te consuma a ti mismo, di no a las drogas.

Según la humilde opinión de uri :)

\\ tags:

Nov 30

Pasada de spot argentí. és antic però de qualitat. ¿venderías tu alma al Diablo por tu Clio?

Según la humilde opinión de uri :)

\\ tags:

Nov 29

Molt bona la campanya de la associació belga Free My Lungs, per a la conscienciació del fumador. Arrenca amb l’slogan Passive smoking kills, i té com a gràfiques aquestes dues peces bastant potents. Valoreu vosaltres mateixos.

Según la humilde opinión de tatahelena :)

\\ tags:

Nov 28

Sausage Films i EVB han creat per a Microsoft un nou cercador anomenat MS. Dewey. Ja des del principi et crida l’atenció el loading, però un cop ets dins, l’alt nombre de loops de vídeo diferents aclapara. Ms. Dewey es una senyoreta (interpretada realment be per l’actriu Janina Gavankar) que realitza les teves cerques i que mentre tu no li dius res, s’espera, s’avorreix i interactua amb tu. Un cop realitzada la recerca, te’n fa un comentari els resultats apareixen a la part dreta de la pantalla.

Actualment a Google no se li pot fer la competència amb capacitat, però la seva estètica de web 1.0 es molt fàcil de superar. Poseu-vos les piles noiets de Google, Ms. Dewey està aquí.

P.D.: Puc quedar una mica carrinclona, però no us sobta encara el rapidíssim in-time del material audiovisual on-line? I love my time…

Según la humilde opinión de tatahelena :)

\\ tags:

Nov 28

Video friki del Charly. Inspiració del dia. Haviam si li podem treure alguna mena de profit, de mentres, disfrutem amb el mestre.

Según la humilde opinión de uri :)

\\ tags:

Nov 27

Finalment puc escriure el post aquest… :x

Que dir d’aquesta darrera campanya del FC Barcelona. Veus Helena com et deia que el Barça hi guanyaba molt apostant per UNICEF com a patrocinador a les samarretes? Realment s’ha de felicitar tant al Joan Laporta com a tota la seva junta directiva per donar aquesta imatge del nostre club al món. La clásica idea del “som més que un club” a arribat al cor de tot el món, mitjançant aquesta tremendísima campanya duta a terme per la agencia de publicitat contrapunto. Ja no són només els aspectes merament esportius els que ens preocupen com a club, sino que el nostre objectiu és molt més gran, ajudar als que més ho necesiten. I com ho fa el Barça això? Doncs aportan una important xifra económica i lluïnt el logotip de UNICEF a les samarretes.
Els directius del Barça van valorar que els hi seria més rentable a llarg termini, si vendre la samarreta a alguna marca multinacional, que els aportaria una enorme xifre de diners (es barajava la possibilitat què el FCB fos el club que cobrés més diners del món per espondarització de la seva (encara verge) samarreta), o bé apostar per guanyar en imatge de marca i aprofitarla per benefici propi. Aquesta campanya es tracta del primer exemple de com el FCB ha sortit enormement beneficiat amb l’aposta d’UNICEF. L’spot del FCB es va emetre, en directe, a més de 130 països d’arreu del món, amb la característica principal que no els hi va costar ni un euro emetre’l. Cap canal de televisió que va rebre la noticia del spot del FC Barcelona es va negar a emetre’l només pel fet que UNICEF hi és present. Enorabona.

Según la humilde opinión de tatahelena :)

\\ tags:

Nov 25

Dijous per la tarda vaig assistir a una conferencia sobre blogs corporatius organitzada per la Fundació Barcelona Digital al centre de CaixaForum. Els ponents van ser personatges que interaccionen amb els blogs tan a nivell corporatiu com personal i en diferents àmbits.

Donaré quatre detalls de cadascun d’ells, per ordre de compareixença:

- Enquique Dans: Professor de Sistemes d’Informació a l’Instituto de Empresa. És autor de diversos estudis sobre comerç electrònic publicats entrevistes i congressos internacionals, i escriu molt activament en el seu blog i en premsa general i econòmica sobre Internet, noves tecnologies i la seva aplicació al món de l’empresa.

- Fabian Gradolph: Departament de Comunicació d’IBM. En l’actualitat està involucrat en el desenvolupament, desplegament i implantació a Espanya de mètodes de treball i comunicació basats en les noves tecnologies, que estan transformant de forma fonamental el marc de relacions dintre i fora de les organitzacions. Manté un blog en el qual escriu preferentment sobre comunicació, el sector de les tecnologies de la informació, innovació i desenvolupament econòmic.

- Claudio Bravo: Consultor del Grupo Inforpress. Consultor en estratègies de Relacions Públiques i Corporate, ha realitzat consultories destinades a guiar a les empreses en el procés de canvi que implica la utilització, comprensió i aplicació de les noves tecnologies de la comunicació com els “mitjans socials” en l’emergent societat del coneixement. És autor d’un blog amb pistes en comunicació digital.

- Hugo Pardo: Professor titular del dept. de Comunicació Digital de la Facultat d’Empresa i Comunicació de la Universidad de Vic (ADArtCAT som alumnes d’ell!!). Expert i investigador en desenvolupament d’aplicacions web institucionals, és Doctor en Comunicació Audiovisual en la Universitat Autònoma de Barcelona. Integrant del Grup de Recerca d’Interaccions Digitals de la UVic. Realitza un blog amb pistes en comunicació digital.

Un cop fetes les presentacions, passo a detallar aspectes interessants de les aportacions de cadascun.

Enrique Dans va ser el primer i va fer una amplia definició pels presents (la gran majoria de l’àmbit d’empresa) de què són els blogs i les parts integrants d’ells (posts, comentaris, permalinks, blogroll, rss…). Va plasmar el canvi existent en el món web: abans, el 80% de les webs eren creades per empreses i només l’altre 20% estava en mans d’usuaris (foros oscuros). Actualment 60.000.000 de blogs han sigut creats (1/3 part segueix en actiu al cap de 3 mesos del seu inici, el 11% publica amb una regularitat setmanal). Per acabar de convèncer l’audiència, va explicar dos exemples un tant interessants.

El primer, Jeff Jarvis i el Dell Hell. Jeff Jarvis, periodista i blogger d’alt rang de lectura i subscripció, després de sentir-se mal atés per Dell, va postejar el Dell Hell, on posava “de vuelta y vuelta” la política de no devolucions de l’anomenada marca. Al cap d’unes hores li havien solucionat el problema.

El segon exemple era més personal. Dans va explicar que recentment s’havia comprat una casa en un indret on, segons explicacions directament sorgides de Telefònica, el cablejat arribaria en qüestió d’entre 2 setmanes i 2 anys. Sobtat per aquesta resposta va publicar el cas al seu blog i al cap de 5 hores un comercial de Vodafone el trucava al seu movil oferint-li el seu nou producte de xarxa mòvil i de connexió inalàmbrica, de forma gratuïta fins febrer. El posterior post a favor de Vodafone els hi anava molt bé com a reforç publicitari de la seva última campanya de llançament.

I es que el concepte es molt clar i conegut per tots. Si fins ara ens regiem per una màxima que era “un cliente contento, hablará de ti con 2/3 personas, uno descontento lo hará con 10″ ara tenim que pensar “¿con cuantas hablará un blogger descontento?”.

Segons dades estadístiques de IPSOS una quarta part dels europeus confien en el contingut dels blogs i un 39% d’ells han deixat de comprar productes a causa de comentaris que hi han llegit.

En aquests moments la sala ja estava convençuda de que el tema blogs era real a nivell mundial i que es tenia que tenir en compte.

El següent conferenciant, Fabian Gradolph ens va explicar la seva visió com a impulsor i col·laborador a nivell professional amb l’experiència blog d’IBM a nivell mundial. Posant-nos en antecedents, IBM ha apostat molt fort per l’estratègia blog en obert per als seus treballadors, que dona una imatge molt més propera i humana de la companyia. És una forma molt estratègica per a posicionar-se en temes que, per exemple, els mitjans convencionals no serveixen (ex. notes de premsa). Va puntualitzar molt el fet de que no existeix cap tipus de control de l’aportació dels treballadors com a bloggers i que trenca amb el tipus de comunicació vertical estàndard.

Va donar exemples de com l’ús de la tecnologia 2.0 per part de les empreses pot solucionar problemes estratègics importants: Tim Carroll, Vicepresident de la companyia, té 7000 stuff a tot el món, les reunions telefòniques no eren solució (franges horàries i impossibilitat de conversa). Penja les mandatòries i les recomanacions a la secció de Podcast de la Intranet.

També va garantir als presents la facilitat de fer un blog a nivell personal. Ell, segons va dir, no té cap tipus de coneixement de codis ni “esta en la onda” però li va sorprendre la facilitat d’ús d’un blog a través del seu gestor de continguts.

El tercer en discòrdia, Claudio Bravo, va comparar les característiques de les empreses del segle passat – jeràrquiques, rígides, centralitzades- amb les del segle XXI -en xarxa, dinàmiques, descentralitzades i, dispersades geogràficament-. Va definir la comunicació actual com a multidireccional, informativa, emocional i participativa. Considerà que els blogs interns faciliten una major comunicació entre els integrants d’una empresa, motiva el lideratge, estabilitza el contacte i facilita l’integració social. Com a exemple per veure les possibilitat del blog, va fer la comparativa de seqüència de mails / continuïtat de blogs, alhora de tractar un tema. Va recomanar el fet de que la publicació d’aquests no sigui a nivell privat com en intranets sinó que, per garantir transparència, el lloc més adequat per aquests són en obert a Internet.

L’últim en intervenir va ser l’Hugo Pardo. Va ser el més teoric de tots però també el que va intentar situar tota l’innovació al seu lloc. Ell es va posicionar en el fet de que les empreses no només s’han de fixar en els blogs, ja que el tema va molt més enllà. Segons ell, una web institucional que només ofereix informació, però que aquesta no circula ni es comparteix, trenca amb tota la seva raó de ser. Tot i ser un punt important, no tot es basa en els blogs, sinó en una evolució orgànica que integren serveis i continguts, en la qual, una bona gestió d’aquests portarà a les empreses a fer un bon ús de la tecnologia de la comunicació. Em
va semblar molt interessant el concepte de Darwinisme Digital Corporatiu, al que, si les empreses no s’adapten, quedaran enrera.

Després de totes les intervencions, com és lògic es va deixar un temps per a les preguntes i breus conclusions de tot el tema tractat. Personalment, m’agradaria destacar el següents punts.

- Es promou una actitud de diàleg entre l’empresa i els seus públics externs/interns.
- Estar atent als comentaris fets a la blogosfera et pot ajudar a adaptar millor els teus productes i servies al públic (ex. nou pinzell de Photoshop).
- El blog pot ser una moda, però la tendència a l’expressió i la interacció no tornarà enrera.
- No a totes les empreses els interessa donar veu als seus públics (per exemple Telefònica).
- Si una empresa s’adapta a totes aquestes innovacions i aconsegueix comunicar i compartir missatges de la millor forma, esdevindrà més humana i propera.
- La credibilitat del blog ve donada per la confiança i el temps que fa que conèixes (personal o interactivament) al blogger.

Podeu escoltar la conferència al Podcast de la pàgina de la organització.

Según la humilde opinión de tatahelena :)

\\ tags: